I la Generalitat digué o delimitar el país

L’any 2008 La Generalitat va prendre la decisió de repassar les fites entre municipis. Per això va utilitzar la delimitació de l’any 1928, que s’havia realitzat amb la participació parcial de propietaris i ajuntaments.
Les actes de l’any 1928, deien, per exemple:
“Duodécimo mojón. Se reconoció como tal una piedra empotrada en el suelo, de forma irregular, cuyas mayores dimensiones por su parte visible son dieciocho centímetros de longitud, diez centímetros de latitud y treinta y cinco centímetros de altura. Se encuentra en el sitio denominado El Pla y a unos dos metros del margen N del camino carretero que va de Argelaguer a Montagut y en término de labor perteneciente a la casa de campo denominada El Pla. Desde este mojón se ve al NE la ermita de Nuestra Senyora del Mont y al SE la ermita de Santa Magdalena. También se ve el mojón anterior. La línea entre los mojones undécimo y duodécimo es la recta que los une.”
Així, totes les descripcions dels “mojones” Com no hi havia GPS les descripcions eren aproximades i segons aquelles es varen establir a l’any 28 els límits municipals, els dels districtes registrals , cadastrals i es va fer la planificació municipal.
A partir d’aquesta descripció els tècnics de la Generalitat amb el vist i plau dels Ajuntaments varen procedir a resseguir i senyalar de nou els límits municipals.
Amb el GPS es va marcar el punt en què es considerava que havia d’anar la fita .La definició exacta del punt atenent a la indefinició de la delimitació del 1928, no va ser partir de la situació actual; del cadastre; ni dels Plans urbanístics, ni del Registre de la Propietat – on consta a quin municipi pertany cada finca – sinó una interpretació dels tècnics.
En la definició exacta del punt atenent a la indefinició de la delimitació del 1928 , no va imperar de la situació actual; la del cadastre; ni dels Plans urbanístics , ni del Registre de la Propietat- on hi consta a quin municipi pertany cada finca - ; sinó una interpretació dels tècnics.
Entre el que era aceptat per tothom i el que els tècnics interpretaven de la descripció del 28 es va imposar la del 28.
Les modificacions implicaven córrer d’un municipi a altre desenes o com a màxim uns centenars de metres d’erms i camps. , deixar propietats que sempre havien estat de un municipi entre dos municipis. Que així es modificava el que estava acceptat i escrit des de feia 80 anys, que es partia un camp per la meitat; que en lloc de seguir la partió d’un camí ben delimitat passava a uns metres de distància, tot això va ser considerats errors històrics.
Els vuitanta anys, l’acceptació per tothom fins a aquell moment, tot això era secundari. Que s’haguessin de canviar cadastres, escriptures i anotacions al Registre eren coses sense importància davant la transcendència de la delimitació del 1928.
La submissió de la Generalitat a un text per davant de la realitat actual; el fet d’obligar a modificar la realitat d’acord amb la interpretació directa de l’escrit, remet directament a la Fe. Els nous sacerdots d’aquesta religió expliquen la seva postura amb un simple “així està escrit” que remet directament als sacerdots de totes les religions que tenen en els Escrits la base de la seva fe. Tot allò que el sentit comú aconsella, pressuposa, és inoposable a una qüestió de fe i acceptació cega, com la que s’ha fet en aquest cas.
Jo vaig fracassar.
Qui firmava aquesta ordre-butlla és un tal Carles Bassaganya, Director General, l’equivalent a un Prelat dins de l’estructura eclesial catòlica, sota l’ègida del conseller Jordi Ausas, que seria com un bisbe.