Cabirols

Medi Ambient s’ha abocat a defensar la natura. Sota aquest mot hi ha des d’evitar la destrucció del que encara ens queda de boscos, rius i prats, fins a la recuperació d’uns entorns segons el què alguns especialistes es pensen que havia estat.
Els passa com aquells pioners de la restauració dels edificis romànics, que quan convenia els tornaven a fer. Només cal anar a Ripoll per veure’n un exemple.
En el cas del Parc Natural de la Garrotxa, el dels volcans i de la Fageda d’en Jordà, per acabar de completar la imatge idíl·lica es va introduir de forma expressa per la Junta de Protecció de la Zona Volcànica, a l’any 1995, 45 exemplars de cabirol.
Protegits per tots cantons,aquests “bambis”, utilitzant l’expressió zoològica del “quemaquisme”, a l’any 2007 ja eren 1400 exemplars.
Què ha passat?
Doncs que han començat a ficar-se en els conreus, en els horts i en els camps de fesols recollint el que altres han sembrat. Els cabirols no són com els senglars que aixafen menjant i per allà on ells han passat no queda res. Els cabirols són uns llepafils i només es mengen les fulles tendres de les plantes. Aquestes creixen però no produeixen res. Estan capades.
Hi varen pensar els introductors dels cabirols en això? Segurament no.
Els pagesos que estan dins del Parc Natural n'han d patir les consqüéncies i quen es queixen i reclamen , es troben amb la incomprensió dels funcionariss verds.
Davant les minses reclamacions dels danys (500 euros), la Junta de Protecció es tanca en banda i obliga a anar als tribunals.
Per ells es tracta de una conseqüència “natural”, de la qual no són gens responsables. Encara que qui decideixi si es poden caçar o no, quan i en quina quantitat siguin ells mateixos, ells no tenen cap responsabilitat de res.
Objectivament, es tracta d’una concepció de la intervenció en el medi ambient totalment irresponsable.
El parc no permet i persegueix la introducció d’espècies vegetals i animals foranes sigui de forma “natural” o intencionada.
Ells, però, han introduït un nou element de forma intencionada sense sospesar-ne les conseqüències ni tenint en compte què podria passar ni què s’havia de fer si hi havia un desequilibri.
Com és això?
És exactament el mateix que en les antigues i eternes religions, els seus ministres i sacerdots: ells només són executors de la NATURA i, per tant, no en són responsables.
El pobre pagès o pagesa encara ha d’estar agraït que els cabirols vinguin i se li mengin el seu pa.
Visca el Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa i els seus neo-sacerdots!!