No compreu pisos arrendats

Vostè es compra un pis que està llogat amb renda antiga per anar-hi a viure. La feina l’ha obligat a canviar de lloc i pren aquesta decisió.
En comprar, el que ven fa constar que està llogat, vostè ho sap, el notari ho sap. El notari ho notifica al llogater perquè aquest pugui o bé dir per aquest preu m’ho quedo, o bé, si el preu és massa alt, que pugui fer servir el seu dret de continuar com a llogater i que el comprador no pugui al·legar la seva necessitat.
La Llei d’arrendament contempla tot això.
El llogater no fa res i vostè, com que ja té la feina al lloc, notifica al llogater que d’aquí a un any necessita l’habitatge. Aquest es nega a marxar i l’obliga a anar al Jutjat a demanar que es rescindeixi el contracte per causa de necessitat i perquè no en té cap altre.
El Jutjat – la jutgessa capdavantera de la vaga de jutges – reconeix que la necessitat hi és però que això de comprar un pis arrendat per anar-hi a viure és un acte defraudatori i una necessitat provocada. Que no es pot fer.
L’audiència – el President – ho confirma amb un raonament d’un foli. No admet cap recurs de cassació.
Com que el pis és seu i està ocupat, revisa què paga i reclama al llogater l’actualització de la renda i els IBIs dels últims anys. Com que no contesta, li recorda que si no paga pot ser motiu de desnonament.
Com no paga, vostè posa la demanda de desnonament.
El Jutjat – una altra jutgessa – ho desestima, dient que és un abús reclamar els IBIs que es deuen. L’audiència – el mateix President – torna a confirmar en altre foli i escaig que és anar contra la bona fe reclamar tots els IBIs i les actualitzacions del lloguer (sobre el fet de no pagar no es manifesta).
El lloguer que es reclama i actualitza és d’uns 43 euros al mes.
Els fets parlen per ells mateixos. Segons aquestes sentències tot exercici d’un dret pot representar un abús o un frau de llei si hi ha un perjudicat. Això voldria dir que no es pot anar a cap subhasta judicial, ni quedar-se vehicles embargats, ni es pot opositar a una plaça que estigui ocupada.
O té a veure amb el llogater?
Que el llogater no tingui ofici ni benefici, ni cap ingrés conegut i que aquesta situació sigui una causa de tractament especial, no consta en cap llei ni normativa.
Que tots els jutges que han intervingut en el procediment estiguin tan informats sobre la seva situació, sense que s’hagi provat res en els judicis és típic d’una petita ciutat de províncies – Girona –. Potser el fet decisiu és que el llogater sigui confident de la policia.