La ciutat de la Justícia.

A l’aglomerat d’edificis a l’Hospitalet de Llobregat on s’acumularan tots els Jutjats li donen el nom enganyós de la Ciutat de la Justícia. El fet que hi hagi Jutjats no significa que sigui un lloc on – per contrapartida – imperi la Justícia.
El mot justícia no té una definició concreta. Allò que més se li escau amb la realitat és la de l’exercici d’un poder. Els Jutjats tenen poder per decidir sobre els conflictes que se li plantegen. El que normalment no aconsegueixen és solucionar-los de la forma en què la societat soluciona els seus conflictes: dins d’un termini raonable, amb un cost baix i de manera que la solució funcioni.
La “Ciutat de la Justícia” té molt d’Ecoparc, on s’acumulen les deixalles de les disfuncions que es produeixen en les relacions socials. Allà s’aboquen i primer es seleccionen: els civils cap aquí, els penals en aquells compartiment, els contenciosos amb l’administració a aquell costat, els matrimonials a la secció especial, etc. Tot com en una planta d’abocament de deixalles, on es comença per la tria i la selecció fins a dipositar l’orgànic dins dels túnels de compostatge, perquè el temps ho desfaci. El què en sortirà després d’anys, ja no tindrà, ni té la virulència inicial que tenia per als agreujats. El temps tot ho cura.
Dir-li Ciutat de la Justícia és, segurament, una manera de donar més confiança al ciutadà (que rep el nom de “el justiciable”) i que aquest hi cregui.
Els més afavorits són els que viuen en i d’aquest MÓN. Ho tindran tot més a mà.