Misèria i companyia

La Generalitat no té diners, què farà la Generalitat? 

Utilitzar la  seva  Agència  Tributaria .També  aquesta  està passant temps difícils. No té ni un cèntim i com la necessitat desperta la imaginació, ha desenvolupat un refinadíssim sistema per a escurar les butxaques dels ciutadans.

De tot allò que ha passat per les seves mans, compravendes i cia, en repassa els valors que hi constaven, els revisa i hi aplica un liquidació complementària. Estem parlant d’uns quants euros: 4, 10 amb els seus respectius cèntims fins a uns quants milers. Això ho fa abans que prescriguin els deutes, així pot aplicar els interessos per més temps i obligar al que s’hi vulgui oposar a fer una despesa superior a la que haurà de pagar i, a més, sense garanties.

Això respecte a la forma.

En el fons el que fa l’Agència Tributària Catalana és no acceptar els elevadíssims valors cadastrals que s’han posat en un procediment llarg i contrastat i – si la penúria no és tan gran - aplicar unes taules correctores internes, dictades sens cap garantia ni control i no subjectes a cap publicació.

Si la penúria és tremenda – com actualment – hi ha un pèrit que va a preu fet i fa unes valoracions sense veure els objectes i que, aplicant teòricament les mateixes taules amb les quals es varen determinar els valors de la contribució, aconsegueix (per sorpresa de qualsevol lògica) uns valors molt superiors.

Si arribat el cas s’ha recorregut el llarg camí dels tribunals, es veu que els valors cadastrals tampoc són el que són segons sentència, és a dir, que els pèrits de l’administració han de haver vist l’objecte que valoren i que els valors s’han de justificar.

Si l’Agència Tributària catalana ha de retornar diners, passaran mesos sense cap moviment de cap mena i els escrits recordatoris seran purament això, escrits per anar a la paperera.

En aquest moment en què pisos i habitatges estan caient en picat i en què hi ha demostració palpable per les adjudicacions en subhastes judicials de valors reals, l’Agència Tributària Catalana continua amb les seves valoracions, revisions, multes interessos i sancions.

Sembla que s’hagin reintroduït els mals usos de l’Edat Mitjana, els quals varen portar a la guerra dels Remences: el dret de penalitzar qualsevol transmissió segons el criteri de l’oficina liquidadora local (senyors o senyores feudals actuals).

Darrera de cada liquidació hi ha una firma i una persona que l’ha informat. Costa entendre si s’actua per directives de “més amunt” o si es tracta d’iniciatives que són remunerades adequadament.

Per al ciutadà – encara que com a professional que visc també d’aquests mals usos n’hauria de estar content i satisfet – a més de l’empipament, aflora el dubte de si estem participant en la misèria forçosa de la Generalitat o que aquesta i els seus servidors s’estan tornant miserables i han perdut l’ètica de la funció pública.